|
|
| |
 |
PROJECTE: _ 0105
DESCRIPCIÓ:
Pla de Reforme Interior de "El Terreno". Es tracta d'una franja de terreny que transcorre paral•lela al litoral entre el mar i el bosc de Bellver, situada en el part occidental de la costa de la ciutat de Palma. Limita al Nord amb l'actual Carrer Lluís Fábregas y la baixada de S'Aigo Dolça; pel Sud amb el torrent del Mal Pas y la rada de Ca'n Barberá, a l'Est, la mar i a l'Oest el bosc de Bellver.
|
| |
La orografia del Terreno és accidentada i amb fort pendent al mar, sobretot a la zona més pròxima al bosc de Bellver, després hi ha una zona més plana entre el Carrer Robert Graves i l'antiga línia de costa, que originàriament era molt abrupta ja que únicament comptava amb tres punts en els quals era possible baixar al mar.
La Forma d'Ocupació. Els antics camins de la Bonanova i de Porto Pi travessaven el territori anteriorment descrit, i van ser l'embrió estructurant de la urbanització del barri.
El Camí de Porto Pi, actual Avinguda Joan Miró, transcorria per la zona més plana pròxima a la línia de costa i donava accés a les parcel•les limítrofes amb el mar i que estaven ocupades pels següents elements, ordenats de Nord a Sud:
Banys de S'Aigo Dolça, Són Sabater, Lazareto, Sa Pedrera, Can Vilella i Natzaret, és a dir, es tractava de grans cases residencials dels notables de l'època, bé d'instal•lacions al servei de la ciutat com podien ser el Lazareto, o extractives com la Pedrera.
L'antic Camí de la Bonanova, actual Carrer Robert Graves, marca el límit entre la zona més plana entre ambdós camins i la zona més abrupta de les vessants del bosc de Bellver. Les primeres construccions destinades a habitatge s'ubiquen precisament entre ambdós camins, ocupant el territori mitjançant la construcció de petits habitatges en filera, alineades amb els dits camins. La zona entre el Carrer Robert Graves i el bosc s'ocupa seguint un model més heterogeni d'habitatges aïllats, envoltades de petits jardins, que en funció de la capacitat econòmica d'un propietari configuraven un paisatge molt variat en el que coexistien elements arquitectònics d'interès amb construccions d'escassa qualitat arquitectònica, recolzat en un sistema viari de petites dimensions que s'adapta de manera intel•ligent a l'accidentada topografia.
Les Unitats Morfològiques. Ens trobem doncs, amb un territori la urbanització del qual ho ha configurat en tres grans zones o unitats morfològiques, perfectament “recognoscibles” en l'actualitat.
A) Zona pròxima al bosc: es caracteritza per una accidentada topografia, un escassament dimensionat sistema viari i una forma d'ocupació seguint un model de petits habitatges unifamiliars aïllats amb jardí.
B) Zona entre el Carrer Robert Graves i Avinguda Joan Miró: es caracteritza per una topografia més suau, un dimensionat de sistema viari amb majors capacitats funcionals que l'anterior i una forma d'ocupació de major densitat que l'anterior, on predominen els edificis plurifamiliars de petita densitat entremitgeres.
C) Zona entre l’Avinguda Joan Miró i el mar: es caracteritza per la transformació radical que va seguir la zona arrel de la construcció del Passeig Marítim a la fi dels anys 50, passant d'estar ocupada per aquelles mansions i instal•lacions portuàries, a grans edificis residencials i hotelers de l'actualitat, havent desaparegut darrere dels edificis el front original de la costa.
Els Elements Característics. Destaquen de cadascuna de les unitats morfològiques anteriorment definides, alguns elements característics que en el seu conjunt formarien l'estructura urbana del barri.
A la zona alta destacaríem com a element característic la pròpia morfologia en el seu conjunt. Esquitxada de bons exemples de l'arquitectura de “Viles”, però també d'elements fora d'escala, que trenquen la imatge de la zona, fruit d'anteriors normatives i per tant amb drets consolidats, l'eliminació de la qual no seria en cap cas immediata. Ressaltar l'escassa qualitat del paisatge urbà de la majoria dels carrers degut possiblement a l'estretor d'aquestes i a l'excessiva altura de les parets límits, excepte honroses excepcions com el Carrer Polvorí i els Carrers - escala, en general.
A la zona intermèdia cabria ressaltar el paper estructurant de la vida social de barri del Carrer Robert Graves, perquè en ella es localitzen la majoria dels serveis generals del barri, a saber: Església, col•legi públic, petits comerços, etc... .
L’Avinguda Joan Miró compleix també una dita funció però potser a una escala més àmplia de relació amb la resta de la ciutat.
Les edificacions, en general, presenten un deficient estat de conservació, la qual cosa ha suposat el desplaçament cap al barri de sectors marginals de població i la proliferació de locals de vida nocturna de dubtosa qualitat, comparada amb “l’esplendor nocturn” del passat, que encarnava la Plaça Gomila.
Possiblement sigui la zona amb major dinàmica urbana, en quant a rehabilitació d'edificis, obertures de negocis, etc.
La realització d'unitats d'execució previstes en el PGOU ha permès l'obertura d'una nova plaça i ofereix noves expectatives per al barri que podrien materialitzar-se en el desenvolupament d'altres noves que poguessin proposar-se. Destacar la presència del solar ocupat per la fundació Natzaret, que seria l'últim gran solar de la primitiva zona costera que encara queda intacte i el que és més important pertany topològicament al barri, i curiosament en ell es van ubicar les cases de la finca que va donar nom al barri.
La zona del Passeig Marítim té molt poc a veure amb la realitat urbana de la resta del barri, ja que la seva implantació i desenvolupament ha estat sota pautes diferents que es van possibilitar amb la realització del propi passeig. De fet molts dels seus edificis tenen accés únicament des del Passeig Marítim, mancant per tant de tota relació amb la part més tradicional del barri. Per tant la potencialitat d'estructuració urbana d'una via com el Passeig Marítim, per al conjunt del barri, queda molt reduïda quan s'analitzen, a causa de l'abrupte de la costa, primitiva, les condicions d'interconnexió que cap dels planejaments, a excepció del Pla Alomar, van abordar de manera decidida.
|
[ tornar ]
|
|
